Presentació de l'edifici amb un vídeo de Joan Falgueras Font sobre l'obra, dins el context del recorregut professional i vital d'Alvaro Siza Vieira. En acabat,  es fa la visita guiada a l'edifici que és obra d'Alvaro Siza Vieira, amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras Font i l'enginyeria Torroja. L'obra es distancia de la domèstica Vila Olímpica i evoca la seva relació amb els artefactes litorals: esculleres i vaixells de càrrega, sitges i dipòsits, grues, fars i xemeneies.

"L’edifici havia d’emplaçar-se en inici davant la torre Mapfre i amb la mateixa dimensió de la seva planta, dins un quadrat de 33 metres de costat. Finalment, la localització és 300 metres més al nord-est en un àrea de trobada entre dos projectes d'escala, traçat i llenguatges diferents: el Port Olímpic i el Passeig Marítim de la Nova Icària.

El projecte se situa arrelat a la capçalera de la llarga serp que dibuixa l'arbrat del Passeig, alinea l'aresta del retall de llevant en la direcció del dic nord del Port, i configura una façana abrigada cap a la plaça trapezial que mira al mar en terra de no ningú.

L'obra es distancia de la domèstica Vila Olímpica i evoca la seva relació amb els artefactes litorals: esculleres i vaixells de càrrega, sitges i dipòsits, grues, fars i xemeneies.

El volum, buidat en el nucli per un pati a tota alçada de 9 metres de diàmetre, es remata com un cilindre amb 8 escletxes radials profundes que creen celoberts als quals s'obren les estances. Els fons d'aquests patis són tangents a l'anell de circulació intern des d'on, mirant cap enfora, es perceben, com en un calidoscopi o una brúixola, 8 imatges completament diferents. 

L'anell de circulació intern està format per 2 octàgons concèntrics però girats que comprimeixen i dilaten l'espai formant davant del fons dels patis  placetes on s'accedeix a totes les estances tant les exteriors com les encarades a l'interior.

Apareix des de l'exterior com un volum il·luminista sostingut per una geometria elemental però que es transforma en el seu interior en un complex joc de fugues, tangències, contorsions i reclaus, paradoxalment sostinguts per les mateixes regles.

El basament de formigó emergeix dels fonaments a través de la sorra, com una ruïna que hagués estat parcialment excavada. Sobre aquest sòcol extruït de la topografia projectada es fa lliscar una cortina circular de marbre. La mateixa pedra s'utilitza a l'interior per a paviments i revestiments a les entrades, escales i terrasses. Els altres terres son de linòleum. Les parets i sostres, de guix pintat de blanc que s'unifica amb l'esmalt de les fusteries".

Joan Falgueras Font, arquitecte.

Álvaro Siza Vieira (Matosinhos, Portugal, 1933), va rebre el premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-premi Mies Van der Rohe al 1988, el premi Pritzker el 1992 i el Premio Nacional de Arquitectura espanyol el 2019. D’entre les seves obres destaquem també les Piscines en Leça de Palmeira, el Centro Galego de Arte Contemporánea (Sant Jaume de Galícia), la Fundació Serralves de Porto i, a Catalunya, el Parc Esportiu Llobregat (Cornellà de Llobregat), el Teatre-Auditori de Llinars del Vallès i la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida.